dijous, 12 de desembre del 2013

La Psicologia Positiva

Què és la Psicologia Positiva?
      
 La Psicologia Positiva és una branca de la psicologia de recent aparició que busca comprendre, mitjançant  la investigació científica, els processos subjacents a les qualitats i emocions positives de l'ésser humà, durant tant temps ignorades per la psicologia. L'objecte d'aquest interès és aportar nous coneixements sobre la psique humana, no només per ajudar a resoldre els problemes de salut mental que afecten als individus, sinó també, per aconseguir millor qualitat de vida i benestar, tot això sense apartar-se mai de la més rigorosa metodologia científica  pròpia de tota ciència de la salut.

 La Psicologia Positiva estudia diversos aspectes de l'ésser humà: emocions positives com la felicitat, l'alegria o l'amor, i fortaleses com l'optimisme, la creativitat, la gratitud, la saviesa, o la resiliència.

Actualment, els avanços científics permeten als psicòlegs utilitzar eines eficaces que ajuden, no només a tractar el malestar emocional, sinó també a prevenir la seva aparició mitjançant l'entrenament de tècniques i estratègies que ens fan més forts i més sans. L'orientació preventiva va ser la idea original de Martin Seligman, fundador d'aquesta corrent, i constitueix una de les bases de la Psicologia Positiva.



La importància de la Psicologia Positiva es fonamenta en que és un camp dedicat al millorament de la qualitat de vida. El nom de Psicologia Positiva no vol dir que l'altra psicologia sigui negativa: simplement, en la primera es posa més èmfasi en actituds i emocions positives, en potenciar fortaleses i fomentar comportaments que garanteixin una bona qualitat de vida i un major benestar de l'ésser humà.
                                                  
           “No riem perquè som feliços, sinó que, som feliços perquè riem” (William James)

    “La felicitat humana generalment no s'aconsegueix amb grans cops de sort, que poden   ocórrer poques vegades, sinó amb petites coses que ocorren tots els dies” (Benjamin Franklin)                                                                        



            “No hi ha medicina que curi el que no cura la felicitat” (Gabriel García Márquez)


 
Ana Costa. Psicòloga col·legiada, Nº Col. B-1999. 

Mail: anamcostagarcia@gmail.com  Mòbil: 600035176. Web: www.ana-costa.com 

Psicòloga Positiva. Postgrau en Psicooncología. Experta en Creixement, Desenvolupament i Felicitat Personal. Especialista en Mindfulness. Experta en prevenció de riscos psicosocials en el treball.

dimecres, 20 de novembre del 2013

20 de Novembre, Dia Mundial de la Infància


Avui és el dia Mundial de la Infància , i avui dia 20 de novembre, vull dedicar aquests nou post als infants.
Em passo la vida envoltats de nens, amb la meva feina, a casa i amb Jo mateix, que intento dedicar-me tant com puc a fer de nen.
Dels infants ho aprenc tot, m'ho ensenyen tot. El que vaig ser, el que soc i el que no vull ser mai.
Cada dia et sorprens més per les coses que diuen i que fan. Ens miren (als adults), amb cara de què no entenem res. I de fet tenen raó, perquè fàcilment oblidem que nosaltres ho vàrem ser i que ells són el que nosaltres estem creant. 

Defugim de la nostra pròpia obra d’art, i no és just, perquè el treball de crear aquesta obra no és en va, és una obra per sempre i de la qual hem d’estar orgullosos. Mirem-la i gaudim. Mirem els nostres fills i la seva infantesa. Aprofitem-la!

ELS DRETS DEL INFANTS:
La Convenció sobre els drets de l'Infant ( CDI ) és el primer instrument internacional que reconeix a els infants com a agents socials i com a Titulars Actius dels Seus propis drets .
El text va ser APROVAT per l' Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 i va entrar en vigor el 2 de setembre de 1990 .

ALGUNS DRETS BÀSICS:
·         A la vida.
·         Al descans, l'esplai, el joc i les activitats recreatives.
·         A la llibertat d'expressió i a compartir els seus punts de vista amb altres.
·         A un nom i una nacionalitat.
·         A una família.
·         A la protecció durant els conflictes armats.
·         A la llibertat de pensament, consciència i religió.
·         A la protecció contra el descuit o tracte negligent.
·      A la protecció contra el treball infantil i contra l'explotació econòmica en general.
·         A la informació adequada.
·         A participar plenament en la vida cultural i artística.
·         Al més alt nivell possible de salut.
·         A l'educació.
·      A un nivell de vida adequat al seu desenvolupament, particularment pel que fa a la nutrició, el vestit i l'habitatge.

ALGUNES FRASES REFERENTS A LA INFANCIA QUE PARLEN DE LA RELLEVÀNCIA D’AQUESTA ETAPA PER L’ÈSSER HUMÀ

1.      "Els nens tenen més necessitat de models que de crítics . " Carolyn Coats .

2.      “La infància és el somni de la raó ." Rousseau .

3.      "Els nens no són el futur perquè algun dia vagin a ser grans, sinó perquè la humanitat es va a apropar cada cop més al nen . " Milan Kundera.

4.       " He arribat per fi al que volia ser de gran : un nen . " Joseph Heller . (novelista estadounidense)

5.     "El que se'ls doni als nens, els nens donaran a la societat . " Karl A. Menninger .  

6.      "Totes les persones grans van ser al principi nens , encara que poques d'elles ho recorden . " Antoine de Saint - Exupery .

7.      " No hi ha set meravelles del món als ulls d'un nen . Ha set milions de meravelles . " Walt Streightiff 

8.      "Un nen sempre pot ensenyar tres coses a un adult : a posar-se content sense motiu , a estar sempre ocupat amb alguna cosa i a saber exigir amb totes les seves forces allò que desitja" , Paulo Coelho .

9.      "Hem d'escoltar l'infant que vam ser un dia i que hi ha dins nostre . Aquest nen entén d'instants màgics " , Paulo Coelho .

10.   "Qui escriu en l'ànima d'un nen escriu per sempre" , Anònim .

11.   "És molt difícil saber el que passa en el cervell d'un nen , però és impossible saber el que succeirà en ell" , Georges Bernanos . 

12.  " A casa meva he reunit joguines petits i grans , sense els quals no podria viure . El nen que no juga no és nen , però l'home que no juga va perdre per sempre el nen que vivia en ell i que li farà molta falta " , Pablo Neruda .

13.  "La primera felicitat d'un nen és saber que és estimat" , Don Bosco .

14.  "L'home millor no és mai el que va ser menys nen , sinó a l'inrevés : el que al trepitjar els trenta anys troba acumulat en el seu cor el més esplèndid tresor de la infància" , José Ortega I Gasset.

15.  "Quan creixi jo vull ser un nen" , Joseph Heller .

16.  " El secret de la genialitat és el de conservar l'esperit del nen fins a la vellesa , la qual cosa vol dir mai perdre l'entusiasme " , Aldous Huxley .

17.   " La maduresa de l'home és haver tornat a trobar la serietat amb que jugava quan era nen" , Friedrich Nietzsche .


dimecres, 13 de novembre del 2013

"Pensament de Tardor amb els més petits"


Unes de eles activitats que fem des de CREIX és l'assessorament psicopedagògic d'escoletes (LLars d'infants), des de La LLAR D'INFANTS MICKEY MOUSE de Barcelona ens han fet aquest regal...

Pensaments de tardor

...deixem enrere la calor de l'estiu i els plors dels primers dies. ..

La tardor ha passat per la llar deixant aquell bon regust, ha despertat en els nostres petits alumnes sensacions d'olors agradables, olor de pols de taronja sobre la taula de llum i els nens expectants
Olor de poma i pell de llimona penjant del sostre que meravellen la seva mirada.

Son els primers fruits que la tardor, esplèndida, ens ha portat...

Fruits que pinten, que s'estampen, fruits que ens inciten a ser tastats.

I presidint l'espectacle d'olors i colors... les carabasses que provoquen rialles i curiositat !

Espontàniament les toquem, les olorem, les amaguem sota un drap, les transportem i arrosseguem, les classifiquem, les ordenem, les apilem... ja obertes ens hi apropem i amb prudència i imitant la mestra n'anem traient les llavors per plantar més endavant.

I en recollim la polpa per fer-ne galetes... les manetes amassant i gaudint !

El dia s'escurça i el sols'emmandreix, arriba el fred. La tardor, generosa, també ens vol mostrar el pas del temps i els canvis que produeix la nova estació.
Benvinguda tardor que ens incites a recollir-nos i a fer convivència a l'aula ...

Mercè Valls. (Directora de la LLar d'Infants Mickey Mouse) 

diumenge, 10 de novembre del 2013

" El Càstig no mola"


Castigar s’ha fet des de sempre, en totes les èpoques i de totes les formes possibles. S’ha aplicat en totes les societats i en tots els àmbits de la vida de les persones, també en l’educació dels fills, com no podia ser d’una altre manera..

I què passa ara? Què passa que ara ens diuen els especialistes que no hem de castigar?, què passa què s’ha convertit en la paraula maleïda?.

Bé, com deia en Bob Dylan, els temps estan canviat, i comencem a entendre les relacions entre  pares i fills des d’una perspectiva emocional, amb més sensibilitat cap els seus sentiments i cap la diversitat de formes de ser i d’expressar-se.

Les persones som emocions amb cames, és a dir, estem condicionats per les nostres emocions i cada vegada tenim més clar que els models de relació coercitius només són capaços de modificar CONDUCTES, però no VALORS, CREENCES I PENSAMENTS.

Hem passat a un estadi evolutiu de l’esser humà on les emocions i la gestió d’aquestes s’han convertit en una peça clau de les relacions INTER-PERSONAL I INTRA-PERSONAL.

Tenim clar, que una persona que entengui com funcionen i com es gestionen les emocions pot aconseguir una estabilitat personal que el capaciti per afrontar reptes personals.

ARA el càstig, s’ha convertit en un recurs coercitiu i poc eficaç que priva moltes vegades a l’infant de la manifestació d’emocions i dels seus sentiments, derivant això cap a relacions entre pares i fills tòxiques, plenes de tensió, desconfiança i de manca de referents.

Quin és el camí?

El de la gestió de les conductes negatives i disruptives de forma que els hi donem recursos i raons perquè no les tornin a fer. Hem de generar conseqüències, han de saber amb antelació que les seves conductes tenen conseqüències ( la vida funciona així), i per tant, aprendre a generar conductes positives des de el reforç positiu.

UNA BALANÇA... quan castiguem, pesa molt més allò que és negatiu, i implícitament li estem donant importància i reconeixement. Recordem que el que volen els nostres fills, i de fet tothom, és atenció. Podem optar per reforçar TOT allò que és positiu, per reforçar allò que fa bé, que acostuma a ser més del que fa malament i no sempre valorem.

LA PRÀCTICA... fem una llista de les coses que el nostre fill fa bé i que li surten bé. Fem una llista del que no li surt tant bé. A partir d’aquí, provem de convertir en demandes en positiu el que ens ha sortit a la llista en negatiu... ja veureu què difícil és. Malauradament, estem acostumats a utilitzar la negació per referir-nos als altres i per fer demandes.

Proveu... i ja veureu.

Quan menys tenseu la corda, menys ho faran els vostres fills, és automàtic.


Sort.