" SI SÓN COSES DE NENS..."
Desgraciadament,
aquesta és una de les frases que no facilita ni molt menys la NO aparició d'un
problema que es dona a moltes escoles, i segurament, d'una forma més intensa
del que ens pensem. Estic parlant de l'Assetjament o "Bullying" entre alumnes. Un problema que en moltes ocasions
passa desapercebut i que només quan hi ha conseqüències evidents, tota la
maquinària per resoldre el problema es posa en acció, i no sempre, amb
resultats positius..
L'assetjament o "Bullying" és un
comportament no desitjable de una persona o grup cap a un individu
que es pot manifestar amb conductes com burles, bromes pesades, ignorar de
forma deliberada, agressions verbals i/o físiques de forma continua tant en la intensitat
com en el temps.
De forma invisible als ulls dels adults,
pares i educadors, es va coent a foc lent una situació de patiment, angoixa,
ansietat, por, sentiment de culpa en la persona que està sent assetjada que la
porta a fer conductes d'evitació ( negar-se a anar a l'escola, a fer activitats
extraescolars, a sortir al pati...) a la vegada que es poden manifestar de
forma molt subtil símptomes de caràcter emocional (apatia, abúlia, pèrdua
de la gana, problemes per dormir...) i les seves conseqüències en el
seu rendiment escolar.
Això que a simple vista sembla tant evident,
passa desapercebut als ulls dels adults, i en moltes ocasions,
només quan estem davant de l'explosió del problema és quan els pares i
educadors saben donar respostes a les coses que percebien com
estranyes o inusuals. Només qui ho pateix sap el que es
cou, i en moltes ocasions, ni tan sols l'agressor ho sap, però el mal ja està
fet.
Analitzarem els protagonistes de les
situacions de "bullying" des de la teoria de "La Triada Perversa".
El nostre primer protagonista és "L'Agressor"...
La majoria de les vegades, hi ha un o dos que
tenen un perfil de líders, tenen la capacitat d'arrossegar a altres
nois, que solen ser més fàcilment influenciables. La seva primera
presentació no és necessàriament la de nois agressius. Davant els adults solen
exhibir actituds de submissió i fins i tot simpatia, el que fa que no hi
hagi sospites sobre ells. Però el rerefons que hi ha als agressors
segons els estudis, és que sol provenir de llars on ells són víctimes de
maltractament, no necessariament físics, per part de progenitors o adults
cuidadors. Han viscut en un entorn on les emocions i els sentiment no s’han
gestionat ni educat com cal per saber ser empàtic i tolerant amb els altres. Solen
ser nois amb profunds ressentiments i per a ningú és un secret que en aquest
niu no s'acomoda la felicitat. Paradoxalment, molts d'aquests joves exhibeixen
clares mostres de ser hàbils socialment, si més no, per sortir-se'n davant
altres nois i aconseguir tenir control sobre ells. El manteniment de les
relacions, és un altre assumpte.
El segon protagonista de la nostra anomenada
"tríada perversa" del bullying, és “la víctima”:
No
qualsevol acaba sent-ho. El nen o jove que és assetjat, sol ser una persona amb
una profunda dificultat per establir relacions efectives amb altres o dit de
manera més contundent li costa fer amics. I l'assetjador sap identificar
ràpidament. Evidentment no és generalitzable, però s'observa amb freqüència, que
els nens víctimes, solen provenir de llars on han estat sobrevalorats però
també, sobreprotegits.
Aquí
sorgeix un altre sentiment de causa o justificació per l’assetjador: l'enveja. De què? Us preguntareu.
Doncs precisament que l'altre, la víctima, tingui aquests pares amorosos i
afectuosos, pares que potser, ell no té o que no han sabut donar-li.
El tercer Personatge “pervers” és el grup, els testimonis o complices:
Que
amb la seva apatia i indiferència presencien les humiliacions, maltractaments,
burles i agressions a què és sotmès la víctima ... i no fan res. És a dir, la
indolència de la resta del grup. És al meu entendre, l'element més complicat i
difícil de tractar i abordar. Per què? Perquè dins el grup es dilueixen les responsabilitats
i els compromisos. Ell sap que compta amb l'aprovació silenciosa i condescendent dels que riuen en un racó, miren
per la finestra o se surten del saló: els indiferents. També hi ha altres
escenaris on alguns membres del grup, tot i que no participen activa o
directament en les accions d'assetjament, manifesten la seva aprovació pel que
fan els assetjadors: són simpatitzants de l'agressió.
Per ara, els grans protagonistes són els
joves, però els adults també tenen la seva quota de contribucions. D'una banda,
no s'adonen del que succeeix, llavors, assumeixen que "com no ho
veuen", no existeix. L'altra situació, és que s'adonen que alguna cosa
està passant, però el sub-estimen i no li donen la importància que mereix:
"El bullying sempre ha existit", "això són coses normals entre
els nois", "un parell de tortes mai li han causat mal a ningú
"," haurà d'aprendre a defensar-se "," ells han d'aprendre
a resoldre els seus conflictes ". GREU ERROR
Ells,
tenen la clau! Detectant, valorant i actuant amb celeritat, però també,
prevenint. Però això, ho parlarem un altre dia.
