Ara que plou, sortim a jugar...

Ara que plou, sortim a jugar. Jugar sota la pluja pot ser una experiència com a mínim diferent al que estem acostumats.

A les nostres latituds, acostumats a gaudir del "bon temps", la pluja es converteix en un impediment per sortir a gaudir de la companyia dels nostres fills.


Només cal enfundarse en una disfressa de "capitan Pescanova" per poder sortir a jugar i aprofitar el que la natura ens dona.


Demostrem als nostres fills que trencar rutines i costums pot ser una ocasió de descobrir-nos devant ells. -"ostres, mira el papi com salta, crida i es diverteix sota la pluja", -"però si a part de renyar-me també pot fer de nen"...

Per què no ho intentau i em digueu que tal ha anat?

"Està als Núvols"

“Està als núvols!” 

Una de les frases més comuns que solen dir els pares dels nens amb un possible dèficit d'atenció quan arriben a consulta. 

Segurament, és la forma més fàcil de definir amb el seu llenguatge com perceben al seu fill o filla. Darrera d’aquesta frase, tècnicament, poden haver-hi frases més tècniques que representen un ventall de símptomes que són els que caracteritzen un Dèficit D’atenció (DA). 

El DA és una de les àrees diagnòstiques de la síndrome del TDAH (Trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat). En aquest cas els procés cognitiu més afectats és el de l'atenció. En els estudis del dèficit atencional, s'han diferenciat dos components de la mateixa. L'atenció selectiva i l'atenció sostinguda. La primera, la selectiva, fa referència a l'habilitat per a centrar-se en la informació rellevant de la tasca que es pretén efectuar i ignorar altres estímuls irrellevants propers. La segona o sostinguda, és el manteniment de l'atenció durant tot el temps. 

L'atenció selectiva s'ha utilitzat per mesurar el factor de "distraibilidad". Els nens solen interrompre la tasca que estan fent per prestar atenció a estímuls irrellevants per a la major part dels seus companys en una situació de classe. Aquesta capacitat de distracció sol donar-se en situacions molt rutinàries. Contràriament, el nen, sí que pot ser capaç d'atendre selectivament aquells estímuls que siguin del seu interès o que li motivin. Seria el cas d'alguns jocs, activitats a l'ordinador o esports. 

Abans d’arribar a consulta professional, molts pares s’han preguntat moltes vegades si el seu fill és un gandul que no vol treballar, que passa de tot, que és llest però no vol… Aquestes preguntes, en ocasions han estat provocades per les reunions amb l’escola arrel del mals resultats del seu fill. 

“Nosaltres varem demanar perdó al nostre fill quan ens varem adonar que les seves males passades, la seva falta de concentració, les seves males notes al col·legi i el seu tarannà eren fruit d’una malaltia i requeria un tractament mèdic” i no és que fos un gandul i un mal estudiant. Així van explicar una parella de León el que van fer quan varen saber que el seu fill patia un TDAH. Fruit d’això han publicat un llibre: “No esteu sols” (Llibres Cúpula). 

Molts pares, en aquest procés de diagnòstic i de descoberta del problema, van descobrint que això que els hi passa als seus fills també el va passar a Ells. Efectivament, el DA té un component genètic i per lo tant físic. El DA, és una patologia neurològica i és de les més freqüents en la població pediàtrica dins de la síndrome del TDAH. 

El diagnòstic precoç és vital per no acumular simptomatologia secundaria com ara, problemes d’aprenentatge, baixa autoestima, problemes de conducta, de relació social etc... 

Aquest diagnòstic, amb una intervenció psicològica, psicopedagògica, familiar i mèdica, pot normalitzar i minimitzar aquesta simptomatologia i les seves conseqüències. 

Però... tots els nens que no atenen tenen DA?